Sílvia Mayo

Directora de Comunicació + Activació

Close

Sílvia Mayo

Contact Sílvia Mayo View full profile

Continguts

• Disseny per la rellevància
• Doble lectura
• Identitat visual
• Elements visuals
• To visual
• Format com a estratègia
• Com pot ajudar Anthesis
• Contacta'ns

Comparteix aquest article

• Comparteix a través de Linkedin
• Comparteix a través de Facebook
• Comparteix a través de X
• Comparteix per correu electrònic

Comunicar la sostenibilitat ja no és només una qüestió de complir amb obligacions normatives o de presentar dades. És un exercici estratègic que connecta informació, reputació i propòsit corporatiu. Els informes de sostenibilitat, les memòries anuals o els informes de progrés són molt més que documents tècnics: són instruments per generar confiança, explicar decisions i mostrar el compromís real de l’organització amb la sostenibilitat.  

En aquest context, el disseny —la manera com presentem visualment la informació— no és un simple recurs estètic, sinó un element clau de la narrativa. Actua com un actiu estratègic que reforça la credibilitat, facilita la comprensió, humanitza les dades i transforma la informació en una experiència rellevant que connecta amb tots els grups d’interès. 

Aquest article recull algunes claus per entendre com el disseny s’alinea amb el relat i el transforma en una experiència capaç de connectar, reforçar la reputació i impulsar la sostenibilitat des de la comunicació. 

Disseny per la rellevància: connectar amb qui t’escolta 

El primer pas per aconseguir un informe efectiu és entendre qui el llegirà i amb quin propòsit. Els clients, inversors, administracions públiques o ciutadania tenen expectatives diferents, i un mateix document ha de poder satisfer-les.

El disseny permet adaptar la presentació de la informació de manera que cada lector pugui accedir amb facilitat al que li és rellevant. L’ús de jerarquies visuals, composicions clares i recursos gràfics estratègics facilita la lectura i ajuda a centrar l’atenció en els missatges clau.

Quan la narrativa visual està ben treballada, es converteix en un pont entre el que l’organització vol explicar i el que els seus grups d’interès necessiten entendre.

La doble lectura: captar l’essencial o aprofundir 

En un món on la informació és abundant i el temps escàs, els informes han de permetre dues lectures simultànies. Per una banda, han de ser accessibles per a qui fa una consulta ràpida, destacant idees clau, conclusions i missatges principals. Per una altra banda, han de permetre un acostament més profund, oferint context, detalls i explicacions que permetin entendre les decisions estratègiques i les accions que hi ha al darrere.  

El disseny és clau per aconseguir aquest equilibri, establint jerarquies, ritmes i pauses que permetin al lector trobar el seu propi recorregut dins del document sense perdre el fil del relat general. Això és especialment important quan la memòria s’adreça a múltiples audiències amb nivells d’interès diferents. 

Identitat visual: equilibrar marca i narrativa

A l’hora de dissenyar un informe de sostenibilitat, la presència de la identitat corporativa pot jugar un paper clau, però cal pensar-la amb cura.  

Personalitzar els gràfics i integrar elements de la identitat com la tipografia o la gamma cromàtica ajuda a reflectir la personalitat de la marca, donar coherència i generar reconeixement, però alhora el document ha de permetre que el relat de sostenibilitat transmeti amb claredat el propòsit, els valors i les accions de l’organització. 

És interessant reflexionar sobre quin nivell de vinculació amb la marca és més efectiu per a cada cas: alguns informes poden beneficiar-se d’una presència corporativa més marcada, mentre que en altres el relat guanya força si disposa d’espai per desenvolupar un estil propi, més narratiu o visualment diferent. La clau està en trobar un equilibri que reforci la història sense limitar-la, i que asseguri que cada element visual serveixi per amplificar el missatge i connectar amb els públics a qui es dirigeix. 

Visuals que expliquen: cada element compta 

Mentre la identitat de marca defineix la personalitat de l’informe, els elements visuals són part activa del relat i guien el lector a través de la informació. El focus principal ha d’estar en com aquestes peces visuals funcionen: seleccionant imatges que il·lustrin accions concretes, gràfics que facilitin la comprensió de dades complexes i icones que facilitin una lectura intuïtiva.  

Pel que fa a les fotografies, una imatge ben seleccionada pot expressar el compromís de l’organització amb la sostenibilitat de manera més clara i immediata que qualsevol paràgraf. Per això cal definir molt bé quin tipus d’imatges s’utilitzaran i amb quina intencionalitat. 

Quan cada element visual està alineat amb el propòsit de l’informe i amb la identitat de l’organització, contribueix a construir un relat clar i coherent que capta l’atenció i posa en valor els aspectes rellevants. 

El to visual: el disseny comunica valors 

El to d’un informe no només es marca amb les paraules, l’estètica també transmet. El disseny defineix la percepció que el lector té de l’organització, per tant ha de salvaguardar de forma coherent els valors de l’organització. 

Cal preguntar-se si volem transmetre un to més elegant, sobri, proper o desenfadat. Aquest to determinarà aspectes com la combinació de tipografia, la composició i ús dels espais en blanc, la direcció fotogràfica, el ritme de les pàgines i fins i tot la manera d’explicar les dades.  

Un disseny coherent amb el missatge estratègic reforça la narrativa i genera una experiència visual memorable. És així com el disseny esdevé una eina activa que amplifica l’impacte del relat de la sostenibilitat.

El format com a estratègia: més enllà del PDF 

La memòria de sostenibilitat ja no és només un document final; és el nucli d’un ecosistema de comunicació que combina diferents canals i formats per arribar a múltiples audiències.  

Triar el format adequat permet que la informació arribi més lluny i amb més eficàcia, ja sigui mitjançant informes interactius en línia, continguts modulars per a xarxes socials o newsletters, o edicions impreses de valor per a grups concrets.  

Quan la memòria està connectada de manera orgànica i nativa amb la resta dels canals corporatius, cada peça contribueix a amplificar el missatge, reforçar la narrativa i generar un impacte més gran i coherent. 

Com Anthesis pot ajudar-te a transformar el teu relat de sostenibilitat 

A Anthesis combinem experiència en sostenibilitat, comunicació i disseny per crear informes de sostenibilitat que connecten i generen valor. El nostre equip multidisciplinari integra direcció d’art, disseny, estratègia narrativa i especialistes en comunicació ESG. T’acompanyem en totes les fases, des de la conceptualització fins al disseny final i la creació de formats multiplataforma que amplifiquin el teu relat. 

Treballem perquè cada informe reflecteixi la identitat i el propòsit de l’organització, transformant informació tècnica en un relat clar, coherent i inspirador. Creiem en documents que no només informen, sinó que impacten i impulsen el canvi. El disseny no és només estètica: és estratègia, credibilitat i impacte. Dona vida al teu relat de sostenibilitat i transforma el teu informe en una experiència que connecta, emociona i marca la diferència. 

Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a aconseguir els teus objectius de sostenibilitat.

Contacta amb nosaltres

Entrevista amb:

Laia Puig

Manager d'ESG i Reporting

Close

Laia Puig

A short bio. Max 300 chars.

Contact Laia Puig View full profile

Continguts

• Trajectòria i visió
• Normativa i estàndards
• Reptes i oportunitats
• Estratègia i materialitat
• Tecnologia i dades
• Contacta'ns

Comparteix aquest article

• Comparteix a través de Linkedin
• Comparteix a través de Facebook
• Comparteix a través de X
• Comparteix per correu electrònic

Amb més de 18 anys d’experiència en l’elaboració de memòries de sostenibilitat per a empreses de sectors i mides molt diversos, Laia Puig ens convida a conèixer el seu dia a dia com a responsable tècnica de reporting a Anthesis.  

En aquesta conversa, descobrim la seva trajectòria, la seva visió de futur i les claus per afrontar els reptes actuals. També ens explica què fa que una memòria de sostenibilitat sigui realment útil, rellevant i capaç de generar valor. 

Trajectòria i visió

Com ha canviat el reporting de sostenibilitat des que vas començar en el sector? 

Fa 18 anys, quan vaig començar, el reporting de sostenibilitat era un exercici voluntari, principalment estès entre les grans empreses i que es centrava en memòries GRI que servien sobretot per comunicar bones pràctiques o intencions i no tant per generar un impacte real.  

Avui, el panorama és radicalment diferent. El reporting s’ha convertit en un pilar estratègic que, regulat per normatives exigents com la Llei 11/2018 i la CSRD / ESRS, ha passat a ser una part indispensable de la visió empresarial. Hem passat d’informes descriptius a informes que connecten la sostenibilitat amb l’estratègia corporativa i la creació de valor. 

Quin consideres que ha estat el canvi més transformador?

Com ja he dit, hi ha hagut una profunda transformació de la funció del reporting en sostenibilitat. Per mi, el canvi més disruptiu ha estat la transició del reporting com a eina de comunicació al seu rol com a instrument de gestió estratègica. Abans, l’informe s’elaborava a final de l’any i gairebé com un requisit reputacional. Actualment, hauria de ser un procés continu que es dilata al llarg de l’any i que influeix en decisions financeres, operatives i de governança.  

Quines tendències en reporting veus per als propers 5 anys?

Una de les principals tendències que ja anticipem des de fa temps és la digitalització  i l’ús d’intel·ligència artificial per a l’anàlisi de dades. La tecnologia per agilitzar i optimitzar la recopilació i anàlisi de dades ja existeix. Un exemple és la nostra solució Mero . Enrere quedaran els fulls d’Excel, les hores perdudes intentant desxifrar d’on surt la informació i la frustració que desperta aquest procés.  

Un altre tema important és la creixent transparència de la cadena de valor que s’exigirà a les empreses. Les organitzacions hauran de reportar impactes aigües amunt i aigües avall, garantint que els seus proveïdors compleixen amb les regulacions adequades.  

Finalment, esperem veure també més convergència entre el reporting financer i el de sostenibilitat, motivat sobretot per la taxonomia europea i la pressió dels inversos i el finançament sostenible.  

Normativa i estàndards

Com ha impactat la CSRD i els ESRS en la manera de reportar?

 La CSRD i els ESRS han marcat un abans i un després en el reporting de sostenibilitat. Aquestes normatives han professionalitzat el procés i han obligat les empreses a passar de narratives generals i poc aterrades a informes basats en l’evidència, escrupolosos i concrets. Ara s’exigeix ​​que cada dada estigui avalada per processos robustos i que la informació sigui comparable, verificable i alineada amb els estàndards europeus (ESRS).  

Això ha suposat un repte, però també ha esdevingut una oportunitat única per integrar la sostenibilitat a l’estratègia de negoci.  

Quins errors comuns cometen les empreses en adaptar-se a aquests estàndards?

Un dels errors més freqüents és concebre el reporting com un projecte puntual, desconnectat de l’estratègia corporativa i de les àrees clau del negoci. Quan el reporting no s’integra en la presa de decisions, es converteix en un exercici merament formal, sense aportar valor real ni generar avantatges competitius. 

Un altre error recurrent és subestimar la complexitat de la doble materialitat. Aquesta no és només un requisit tècnic, sinó un procés que implica entendre com els impactes ambientals, socials i de governança afecten el negoci i, alhora, com l’empresa influeix en el seu entorn.  

Finalment, moltes organitzacions prioritzen complir terminis per sobre d’invertir en sistemes robustos que garanteixin la qualitat, la traçabilitat i la consistència de la informació. Sense eines adequades, el risc d’errors, incoherències i falta de credibilitat augmenta, posant en perill la confiança dels inversors, reguladors i altres stakeholders. 

Com es pot integrar la doble materialitat de manera efectiva al reporting?

La clau està en la governança del procés. Cal involucrar totes les àrees —finances, operacions, recursos humans, sostenibilitat— des de l’inici, definir criteris clars i documentar cada decisió. A més, és fonamental utilitzar eines que permetin gestionar la informació de forma estructurada i auditable. La doble materialitat ben aplicada és una eina per identificar riscos i oportunitats estratègiques. 

Reptes i oportunitats

Quin és el repte més gran que enfronten les empreses mitjanes davant les grans en reporting?

 El principal repte és la manca de recursos interns i tecnològics. Les grans empreses solen tenir equips específics i sistemes avançats, mentre que les mitjanes han de prioritzar i optimitzar. El meu consell: centrar-se en el que és material (rellevant), utilitzar solucions escalables i recolzar-se en consultors especialitzats per garantir compliment sense sobredimensionar costos. 

Dit això, aquesta manca de recursos no hauria de ser un fre per invertir en reporting. Moltes empreses mitjanes formen part de la cadena de valor d’empreses més grans, i aquestes cada vegada faran més pressió per aconseguir dades ESG dels seus proveïdors.  

De la mateixa manera, pimes que no puguin proporcionar dades ESG podrien quedar-se fora de licitacions o perdre clients que han de complir amb la CSRD. Hi ha sectors on això pot tenir un impacte rellevant, com el de la construcció, el de l’ energia, l’alimentació, la moda o el transport.  

A més a més, bancs i inversors s’estan alineant amb la CSRD i la taxonomia europea, i podrien dificultar l’accés a finançament o condicions favorables si les pimes no reporten en sostenibilitat. 

Quines oportunitats ofereix el reporting per millorar la reputació i atraure inversió?

 Un reporting sòlid no és només una obligació reguladora, sinó una eina estratègica. Quan es fa bé, posiciona l’empresa com a referent en sostenibilitat, reforça la confiança dels grups d’interès i genera credibilitat davant clients, proveïdors i reguladors. 

A més, obre la porta a finançament verd i inversions responsables, ja que cada cop més inversors exigeixen transparència, dades verificables i traçabilitat. Un informe ben elaborat demostra compromís, redueix riscos percebuts i es converteix en un avantatge competitiu en mercats on la sostenibilitat és clau per a la decisió d’inversió. 

Estratègia i materialitat

Com s’aconsegueix que el reporting no sigui només compliment sinó una eina de creació de valor?

La millor pràctica és vincular els temes materials amb els objectius estratègics i els KPIs del negoci. L’anàlisi de materialitat ha de ser el punt de partida per establir prioritats, assignar recursos i definir metes mesurables. Quan el reporting reflecteix aquesta connexió deixa de ser un document tècnic i es transforma en una eina clau per a la presa de decisions. 

Un bon informe ha d’explicar una història coherent: com l’empresa gestiona riscos, aprofita oportunitats, genera impactes positius i minimitza els negatius. Això implica anar més enllà dels indicadors i mostrar resultats tangibles en innovació, eficiència i reputació. Un reporting ben elaborat reforça la confiança d’inversors, clients, empleats i altres grups d’interès. 

Quin paper ha de jugar l’Alta Direcció en el reporting ESG? I més enllà del reporting? 

L’Alta Direcció ha de tenir un paper important en el reporting ESG. La seva implicació és clau, i és la clau, per assegurar que la informació i les dades siguin precises i consistents amb l’estratègia de negoci, mostrant confiança davant d’inversors, reguladors i la societat en general. El reporting no hauria de ser un mer “tràmit” anual, s’ha de transformar en una eina estratègica, per anticipar riscos, identificar oportunitats i reforçar el lideratge corporatiu. 

Aquest lideratge es concreta en tres àrees principals: el compromís, per assegurar que la sostenibilitat sigui part integral del negoci perquè la presa de decisions en matèria ESG impacta directament en la reputació, l’accés a capital i el compliment normatiu; l’assignació de recursos, per garantir el pressupost i el talent necessaris perquè s’executin accions efectives; i la cultura corporativa per facilitar, des de dalt, la integració a tots els nivells. 

A més, l’Alta Direcció ha de jugar un paper actiu en el seguiment i la revisió periòdica de l’estratègia ESG, vetllant perquè els objectius es compleixin, els indicadors clau es monitoritzin de manera òptima i s’adoptin mesures correctives quan sigui necessari. 

Tecnologia i dades

Quin paper juga la digitalització i les eines tecnològiques al reporting actual? 

Cada vegada és més important. Sense sistemes digitals, el reporting es converteix en un procés manual, costós i propens a errors. Les eines tecnològiques permeten automatitzar la recopilació de dades, garantir traçabilitat i generar informes dinàmics. A més, faciliten la integració amb altres àrees, com ara finances i operacions, cosa que millora l’eficiència i la qualitat del reporting. 

Com es pot garantir la qualitat i la traçabilitat de les dades ESG? 

Definint protocols clars, auditant les fonts i utilitzant plataformes que integrin dades des de totes les àrees. La verificació externa també és clau per donar credibilitat. En la meva experiència, les empreses que inverteixen en sistemes robustos no només compleixen la normativa, sinó que redueixen riscos i milloren la presa de decisions. 

Entrevista amb:

Álvaro Colino Lamparero

Director de Coordinación Productos Negocio Sostenibles de Caixabank

Continguts

• Paper del sector financer
• Integració de la sostenibilitat a l’estratègia
• Principals reptes
• Criteris ESG
• Avantatges d’alinear-se
• Recomanacions
• Tendències
• Com ha ajudat Anthesis
• Reflexió final

Comparteix aquest article

• Comparteix a través de Linkedin
• Comparteix a través de Facebook
• Comparteix a través de X
• Comparteix per correu electrònic

Caixabank no només és un dels bancs més importants del territori espanyol, sinó que treballa per ser una entitat referent en sostenibilitat. Immersos en un procés de transformació del seu model energètic i tecnològic, Caixabank és un exemple de cap a on han d’anar les grans entitats financeres per construir un futur més sostenible.

En aquesta entrevista, des d’Anthesis hem entrevistat Álvaro Colino, Director de Coordinació de Productes de Negoci Sostenibles de Caixabank, per explorar la visió de l’entitat sobre el futur de la sostenibilitat i les institucions financeres, i la seva experiència en el camí fins ara.

Quin paper han de jugar les institucions financeres en la transició cap a una economia més sostenible i baixa en carboni?

Estem immersos en una transformació profunda del model energètic i tecnològic, amb focus en la mobilitat i l’edificació sostenibles, les energies renovables i la descarbonització industrial, que representa una gran oportunitat per impulsar la competitivitat de la nostra economia. Perquè aquesta transició es materialitzi amb la rapidesa necessària, és imprescindible mobilitzar grans volums d’inversió.

En aquest context, CaixaBank exerceix un paper clau com a agent dinamitzador del capital cap a activitats sostenibles i és per això que tenim un objectiu a tres anys de mobilitzar 100.000 milions d’euros en finances sostenibles fins al 2027. És una oportunitat per donar suport a les necessitats d’inversió dels nostres clients i això es reflecteix en la xifra de mobilització assolida durant el primer semestre de l’any, de gairebé 21.000 milions d’euros, un 28% més respecte al primer semestre de l’any passat.

Com s’integra la sostenibilitat en l’estratègia corporativa global de CaixaBank?

La sostenibilitat és un dels tres pilars del nostre Pla Estratègic 2025–2027, juntament amb el creixement i la transformació del negoci. Està present en totes les decisions del Grup, i s’articula a través d’un Pla de Sostenibilitat, que abasta des del finançament verd fins a l’estratègia de descarbonització de les carteres, inclusió social o la longevitat creixent. I a nivell de protagonisme intern, la direcció de Sostenibilitat és membre del Comitè de Direcció i comptem amb estructures internes específiques, com el Comitè de Sostenibilitat, i hem incorporat criteris ESG en la retribució variable de tota la plantilla.

Quins reptes heu hagut d’afrontar al llarg dels anys per aconseguir integrar-la?

Per passar, en el transcurs dels anys, d’una visió voluntarista a una integració real i transversal de la sostenibilitat, hem hagut d’adaptar processos, formar equips, desenvolupar productes específics i establir mètriques clares. També hem reforçat la governança, millorat la qualitat del reporting i anticipat noves exigències reguladores. Un altre desafiament és evitar el greenwashing, assegurant que les nostres accions estiguin recolzades per accions concretes i dades contrastades i fiables.

Des de la vostra experiència, per què és crucial que les empreses integrin criteris ESG en les seves operacions i estratègia financera?

Perquè els criteris de sostenibilitat no només responen a una demanda social creixent, sinó que també generen valor a llarg termini. Integrar-los permet gestionar millor els riscos, atreure inversió responsable, millorar la reputació i contribuir al desenvolupament sostenible. Sens dubte és una oportunitat.

En el nostre cas, ens ha permès posicionar-nos com a referents en sostenibilitat, enfortir la confiança dels nostres grups d’interès i anticipar-nos a les tendències del mercat, cosa que fa que també sigui una oportunitat de creixement dins del nostre balanç: tenim com a objectiu assolir un 17% d’ingressos financers generats per finançament sostenible entre el 2025 i el 2027.

Quins avantatges competitives pot suposar alinear-se amb els estàndards regulatoris vigents?

No només permet complir amb el que s’exigeix, sinó que amb tot l’impuls normatiu entorn de la sostenibilitat s’han obert noves oportunitats de negoci, s’ha millorat la transparència i s’ha reforçat la confiança d’inversors, clients i altres grups d’interès. Complir la regulació no és debatible i té un paper impulsor molt important. Però creiem que no n’hi ha prou, és clau anticipar-se. Avançar-se a les exigències normatives ens permet adaptar-nos amb agilitat, reduir riscos i posicionar-nos com a referents en sostenibilitat.

Per això, en molts àmbits anem més enllà del que marca la llei, aplicant bones pràctiques que reforcen la nostra estratègia climàtica i social. Aquesta visió proactiva ens permet consolidar un model de negoci més resilient, competitiu i alineat amb les expectatives de tots els actors que intervenim en aquesta economia en transformació.

Quines són les principals tendències i direccions cap a les quals s’estan orientant les inversions sostenibles en l’actualitat?

Estan avançant amb força cap a sectors que combinen impacte ambiental positiu i transformació tecnològica. Les energies renovables, especialment la solar i l’eòlica, continuen sent prioritàries per assolir els objectius del Pacte Verd Europeu i reforçar l’autonomia energètica. Al mateix temps, estan guanyant protagonisme tecnologies emergents com la intel·ligència artificial, l’automatització i les solucions digitals aplicades a l’eficiència energètica, que permeten optimitzar el consum, reduir emissions i millorar la competitivitat industrial.

Quin valor ha aportat Anthesis en el camí que ha recorregut CaixaBank en la seva aposta per la sostenibilitat?

Ha contribuït de manera valuosa en diferents projectes vinculats a la gestió ambiental dins de la nostra estratègia de sostenibilitat. El seu coneixement tècnic i el seu enfocament pràctic ens han ajudat a reforçar aspectes com la mesura de la petjada de carboni, la millora de processos interns i el compliment dels requisits normatius en matèria ambiental. El seu acompanyament ha estat útil per avançar en iniciatives específiques que complementen la nostra visió global, aportant rigor i especialització en àrees clau. Aquesta col·laboració ha permès consolidar bones pràctiques i continuar enfortint la integració de la sostenibilitat en l’operativa diària de CaixaBank.

Paula Tena

Manager d'ESG i Reporting

Continguts

• EINF
• GRI
• VSME
• ESRS
• En resum
• Contacta'ns

Comparteix aquest article

• Comparteix a través de Linkedin
• Comparteix a través de Facebook
• Comparteix a través de X
• Comparteix per correu electrònic

Quins mínims ha de cobrir la Memòria de Sostenibilitat de la meva empresa? Quan hàgim de reportar en base a la CSRD… Serem capaços de respondre als requisits d’informació? Quin tipus de document en sostenibilitat em posiciona estratègicament respecte a la competència?

Aquestes i altres preguntes són les que, com a responsable de Comunicació, Sostenibilitat o Marca, pots estar-te plantejant des de la teva empresa. Comunicar els avenços estratègics en matèria de sostenibilitat ha deixat de ser una opció per convertir-se en un must. Una exigència reguladora, reputacional i competitiva que marca la diferència entre les companyies i que les posiciona respecte als seus stakeholders, tant interns com externs.

A Europa, l’evolució normativa ha impulsat l’adopció d’estàndards de reporting que faciliten a les empreses traslladar els seus impactes no financers amb el mateix rigor que els financers. Identificar quin és el marc més adequat sobre el qual reportar tenint en compte la maduresa de l’empresa, el radi d’actuació i els compromisos en sostenibilitat, no és senzill.

En aquest article analitzem quatre dels principals estàndards per facilitar-te la seva comprensió i ajudar-te a decidir quin tipus de document pots o has de preparar per comunicar el teu impacte no financer.

EINF – Estat d’Informació No Financera 

En què consisteix?

L’EINF és l’informe obligatori que han de presentar certes empreses a Espanya en virtut del Reial decret llei 18/2017, que transpón la Directiva 2014/95/UE. El seu objectiu és divulgar informació sobre qüestions mediambientals, socials, drets humans, lluita contra la corrupció i diversitat.

Quines empreses estan obligades a reportar sota aquest estàndard?

Empreses amb més de 250 empleats, que siguin d’interès públic o que superin certs llindars financers: més de 40 milions d’euros en xifra de negoci o 20 milions en actius totals.

Quina informació es reporta?

Informació sobre polítiques, riscos, resultats i KPIs relacionats amb medi ambient (emissions, consum energètic, residus); qüestions socials i de personal; drets humans; corrupció i suborn, i diversitat en òrgans d’administració.

GRI – Global Reporting Initiative

En què consisteix?

GRI és un estàndard internacional voluntari que proporciona un marc amb una estructura molt definida per elaborar memòries de sostenibilitat. És el més utilitzat a nivell global i permet comparar el rendiment entre empreses. A més, aquest estàndard permet realitzar l’informe amb dos nivells d’exigència: en conformitat, on la sol·licitud d’informació és més completa i rigorosa, i en referència, una modalitat més laxa que permet a les organitzacions seguir els estàndards GRI com a guia, però sense la necessitat de complir tots els requisits. Aquesta segona modalitat és perfecta per a aquelles empreses que es plantegen realitzar un reporting de sostenibilitat seguint estàndards internacionals.

Quines empreses poden reportar sota aquest estàndard?

Qualsevol organització, independentment de la seva mida o sector, que desitgi comunicar el seu rendiment en sostenibilitat. És especialment útil per a empreses que busquen alinear-se amb les expectatives d’inversors, clients i societat civil.

Quina informació es reporta?

Els indicadors s’agrupen en les dimensions ESG: Ambiental (ús de recursos, biodiversitat, emissions); Social (condicions laborals, drets humans, comunitat). Aquí les empreses poden aplicar els estàndards universals i temàtics segons la seva materialitat i Governança (impacte financer, pràctiques fiscals i compliance).

VSME – Voluntary Sustainability Reporting Standard for Micro and Small Enterprises

En què consisteix?

VSME és un estàndard voluntari desenvolupat per EFRAG per facilitar el reporting de sostenibilitat en microempreses i pimes. És una eina simplificada, digitalitzable i proporcional a les capacitats de les petites companyies. Igual que GRI, les exigències en l’exhaustivitat del document es divideixen en dos mòduls: un bàsic i un complet que, de manera complementària, mostren una imatge global de la companyia en temes com el consum energètic, la gestió dels residus, qüestions laborals i ètica empresarial i permet a les empreses compartir les seves polítiques, objectius, accions i impactes en aspectes ESG.

Quines empreses poden reportar sota aquest estàndard?

Les microempreses i pimes d’entre 10 i 250 empleats no estan obligades per la Directiva CSRD, però poden acollir-se a aquest estàndard per donar resposta a les sol·licituds d’informació ESG de clients, bancs o inversors.

Quina informació es reporta?

Informació bàsica sobre impactes ambientals (consum energètic, residus); pràctiques laborals i socials, i governança i ètica empresarial.

L’estàndard permet una progressió gradual en la maduresa del reporting i les pimes hauran de preparar-se per reportar en sostenibilitat d’acord amb les exigències que vagi marcant el mercat.

ESRS – European Sustainability Reporting Standards

En què consisteix?

ESRS són els nous estàndards obligatoris de la Unió Europea sota la Directiva CSRD (2022/2464/UE). Estan dissenyats per EFRAG i busquen harmonitzar el reporting de sostenibilitat a Europa.

Quines empreses poden reportar sota aquest estàndard?

La normativa està en revisió, per la qual cosa, avui dia, les empreses subjectes a la CSRD són grans empreses, cotitzades, i pròximament pimes cotitzades. Aquesta directiva s’està aplicant progressivament des del 2024. No obstant això, el Paquet Òmnibus de la UE, anunciat el 26 de febrer de 2025, va introduir alguns canvis clau: del compliment amb la CSRD a l’avantatge competitiva i actualment està en debat.

Quina informació es reporta?

Informació detallada i estandarditzada sobre: medi ambient (canvi climàtic, biodiversitat, economia circular); social (treballadors, consumidors, comunitats) i governança (conducta empresarial, gestió de riscos, ètica).

En resum

Estàndard	Obligatorietat	Tipus d’empresa	Nivell d’exigència	Enfocament
EINF	Si	Grans empreses (només aplica a Espanya)	Mig	Legal i reputacional
GRI	No	Totes	Alt	Voluntari i reputacional
VSME	Si	Microempreses i pimes	Baix	Voluntari i simplificat
ESRS	Si	Grans cotitzades (Unió Europea)	Molt alt	Legal i estratègic

Des de fa anys les empreses estan realitzant grans esforços en implementar pràctiques en matèria de sostenibilitat que estan impactant positivament en l’entorn en què operen i que, a més, suposa una gran tasca interna de desplegament dels procediments, mesura de les dades i impactes i realització de compromisos, polítiques, metes i accions.

La comunicació de manera transparent d’aquests compromisos i avenços és la millor manera de traslladar als stakeholders la responsabilitat empresarial i fer-ho sota estàndards reconeguts i comparables reforça la credibilitat. La comunicació transparent ha d’anar recolzada per la traçabilitat i veracitat de les dades i informació reportada, ja que es tracta d’informació que l’empresa fa pública. Garantir que les dades siguin precises i coherents protegeix la reputació i genera confiança.

Així mateix, que un informe respongui a uns estàndards tècnics i a un esquema molt definit, no treu que, visualment, pugui ser atractiu. El format comunicatiu converteix un informe de sostenibilitat en una eina estratègica, molt més enllà d’un document tècnic. En incorporar elements visuals, narratives clares i recursos gràfics, l’informe es torna més senzill de comprendre per a qualsevol públic, evitant la complexitat excessiva que sol acompanyar les dades ESG. Aquest enfocament no només presenta xifres, sinó que explica una història: l’estratègia corporativa, el propòsit que guia les decisions i els avenços concrets en sostenibilitat es transmeten de manera inspiradora, generant connexió i credibilitat.

Des d’Anthesis acompanyem els nostres clients en aquest exercici, analitzant la seva maduresa en matèria de sostenibilitat, aconsellant-los sobre el millor estàndard sobre el qual reportar, acompanyant-los en la recollida d’informació quantitativa i qualitativa a reportar i traslladant, de manera comunicativa i sota el millor disseny, els seus avenços en sostenibilitat.

Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a aconseguir els teus objectius de sostenibilitat.

Contacta amb nosaltres

Borja Segura

Carbon Advisor

Close

Borja Segura

Contact Borja Segura View full profile

Comparteix aquest article

• Comparteix a través de Linkedin
• Comparteix a través de Facebook
• Comparteix a través de X
• Comparteix per correu electrònic

El Brasil, país amfitrió de la imminent celebració de la COP30 pel clima, és precisament el lloc escollit per al desenvolupament d’un dels projectes de compensació més innovadors i de més alta integritat del mercat de carboni, el Projecte REDD+ Russas, ubicat a la localitat d’Acre i recolzat i finançat per Anthesis.

Alineat amb el tipus de solucions que la COP30 vol impulsar —amb impacte real per al clima i beneficis tangibles per a les comunitats—, aquest projecte protegeix 41.976 hectàrees de bosc tropical al llarg del riu Valparaíso. Desenvolupat sota els estàndards VCS i CCBS, combat la desforestació i genera beneficis socials, econòmics i ambientals per a les comunitats locals.

El seu impacte ambiental rau en la conservació d’hàbitats crítics i la protecció d’espècies en perill com el tamanduà del sud, així com en la reducció de 5.354 hectàrees de pèrdua forestal, preservant embornals de carboni vitals. D’altra banda, el seu impacte social i econòmic es troba en la creació d’ocupació local, amb 10 llocs de treball a temps complet a l’any; la millora de la salut comunitària amb 35 instal·lacions de sanejament, educació sanitària i prevenció de la malària; i el reforç de l’educació per a 400 infants, amb especial atenció a l’apoderament de 240 nenes.

El rol d’Anthesis

L’equip d’experts en compensació d’emissions d’Anthesis dona suport i finança el projecte, assegurant la reducció certificada d’emissions i la generació de beneficis socials a llarg termini, sota la supervisió d’ICROA per garantir la integritat climàtica. Aquest projecte exemplifica com la conservació forestal pot anar de la mà amb el desenvolupament comunitari, alineant-se amb els objectius globals d’acció climàtica i sostenibilitat.

Alineació amb la COP 30

Ubicada en plena Amazònia, la pròxima cimera de líders abordarà el canvi climàtic com la conferència dels pobles indígenes, de les comunitats quilomboles, de les ciutats, dels boscos i de la societat civil. Ubicada en un dels ecosistemes més importants del planeta per a la regulació climàtica i la biodiversitat, aquesta conferència internacional és una oportunitat única per reforçar l’Acord de París, augmentar l’ambició global i garantir que les solucions climàtiques siguin creïbles, escalables i amb impacte positiu en les comunitats.

Aquest projecte està alineat amb les prioritats que marcaran l’agenda a Belém:

• Protecció de l’Amazònia, un embornal crític de carboni.
• Justícia climàtica i desenvolupament sostenible.
• Integritat del mercat del carboni davant noves exigències reguladores.
• Lideratge empresarial en la cursa cap al Net Zero.

Activa la teva estratègia climàtica

La COP 30 definirà noves regles del joc, però l’acció comença avui.
Des d’Anthesis acompanyem les organitzacions en cada pas cap a la neutralitat climàtica:

• Mesura i anàlisi de la petjada corporativa.
• Estratègies de reducció basades en la ciència.
• Accés a projectes de compensació d’alt impacte i verificats.

En un món que exigeix resultats sostenibles reals, Anthesis transforma la intenció en impacte. Aquests projectes són prova que, amb acció decidida i aliances estratègiques, és possible protegir el planeta i les comunitats que en depenen.

Comença a compensar avui

Si encara no has començat, és crucial actuar ara i assumir plenament la responsabilitat en el camí cap a les emissions netes zero, especialment en aquelles que encara no pots evitar o reduir.

Els crèdits de carboni són una eina essencial en l’esforç global per limitar el canvi climàtic i assolir els objectius de l’Acord de París.

A mesura que els mercats de carboni evolucionen, les empreses que s’hi comprometen des del principi i amb ambició estan millor posicionades per aprofitar oportunitats i gestionar riscos de manera eficaç.

El nostre equip de consultors en crèdits de carboni, especialistes en projectes climàtics i experts en mercats treballarà amb tu per dissenyar un portafoli personalitzat, alineat amb els principis científics més actualitzats.

T’ajudem a maximitzar la teva exposició a projectes d’alta integritat, mentre gestionem activament el risc reputacional.

Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a aconseguir els teus objectius de sostenibilitat.

Contacta amb nosaltres

Victor Fabrega

Manager

Close

Victor Fabrega

Contact Victor Fabrega

Betsy Hickman

Director

Close

Betsy Hickman

Contact Betsy Hickman View full profile

Tim Mollenhauer

Senior Consultant

Close

Tim Mollenhauer

Contact Tim Mollenhauer

Comparteix aquest article

• Comparteix a través de Linkedin
• Comparteix a través de Facebook
• Comparteix a través de X
• Comparteix per correu electrònic

El Reglament de la Unió Europea sobre la Desforestació (EUDR) és més que un altre requisit de compliment. És una prova decisiva de com d’eficaçment les empreses poden connectar les seves aspiracions de sostenibilitat amb la preparació operativa i legal.

Les actualitzacions recents de l’EUDR per part de la Comissió Europea —incloent-hi els terminis d’implementació revisats i les mesures transitòries d’alleujament— poden semblar una relaxació de les pressions immediates, però no canvien la realitat estratègica.

Per als líders sèniors en sostenibilitat, aquest moment exigeix més que coneixement tècnic. Requereix mobilitzar la direcció superior i el consell perquè comprenguin les profundes implicacions de l’EUDR pel que fa a exposició legal, accés al mercat i riscos relacionats amb la natura en les cadenes de valor globals.

La direcció és clara: tota empresa que comercialitzi productes bàsics vinculats als boscos o els seus derivats en el mercat de la UE aviat necessitarà proves verificables que els seus productes estan lliures de desforestació i han estat produïts legalment. I la finestra per preparar-se s’està tancant. Construir els sistemes, les relacions amb proveïdors i els marcs de governança necessaris per a cadenes de subministrament traçables i conformes requereix temps i lideratge.

Un lideratge que tradueixi els canvis normatius en estratègia empresarial: comprenent tant el risc de compliment com l’oportunitat de liderar en aprovisionament resilient i lliure de desforestació. A continuació es presenta un desglossament clar de qui ha d’actuar, què s’ha de fer i quan ha de succeir, per definir una fulla de ruta de compliment de l’EUDR.

L’EUDR no es tracta simplement de compliment normatiu: es tracta de transformar com entenem i valorem la natura dins de les cadenes de subministrament globals. Les empreses que actuen ara no només estan complint amb la regulació; estan redefinint com és el creixement responsable en una economia positiva per a la natura.

Betsy Hickman, Global Lead for Nature, Anthesis Group

Per què importa – i per què ara

L’EUDR representa un canvi normatiu important: exigeix que una àmplia gamma de productes bàsics i derivats que es comercialitzin en el mercat de la UE (incloent-hi aquells que una empresa pugui adquirir, vendre o fabricar) han de demostrar que estan lliures de desforestació (és a dir, que no han estat produïts en terrenys desforestats després del 31 de desembre de 2020) i que han estat produïts legalment en els països d’origen.

Per què importa

• Risc legal/de compliment – l’incompliment pot comportar la pèrdua d’accés al mercat de la UE, sancions i danys reputacionals.
• Risc en la cadena de subministrament – molts productes agrícoles i vinculats als boscos estan integrats en cadenes de valor globals; si s’adquireix bestiar, cacau, cafè, soja, oli de palma, cautxú, fusta o derivats, l’organització ha de preguntar-se: “El meu producte podria rastrejar-se fins a terrenys desforestats o producció il·legal?”
• Oportunitat estratègica – les empreses que s’avancin a això poden construir credencials diferenciades en aprovisionament sostenible, traçabilitat sòlida i resiliència. Esperar no és una opció.

Canvis recents

La Comissió Europea ha presentat recentment una proposta per modificar el Reglament de la UE sobre la Desforestació (EUDR), amb l’objectiu de facilitar-ne la implementació i alleujar les càrregues administratives, però sense ajornar la direcció general del procés.

El més important és que el retard proposat s’aplica únicament als operadors petits i microempreses, no a les empreses més grans.

Segons el calendari actualitzat:

Operadors primaris (empreses mitjanes i grans)

• Mantindran l’obligació de presentar declaracions de diligència deguda en comercialitzar productes al mercat de la UE.
• El reglament entrarà en vigor el 30 de desembre de 2025, amb un període de gràcia de sis mesos sense controls ni sancions, cosa que permetrà una transició gradual.

Operadors primaris que siguin microempreses o petites empreses de països de baix risc

• Només hauran de presentar una única declaració simplificada en el sistema informàtic de l’EUDR.
• La implementació s’ajorna fins al 30 de desembre de 2026 (en comparació amb la data originalment prevista del 30 de juny de 2026).

Comerciants o operadors transformadors (de qualsevol mida)

• Ja no estaran obligats a presentar declaracions de diligència deguda.
• Només hauran de recopilar el codi de declaració proporcionat pel seu proveïdor i transmetre’l al seu client.

Aquests canvis tenen com a objectiu fer que el procés sigui més àgil i eficient, alhora que es garanteix la traçabilitat i la transparència necessàries per assolir l’objectiu principal de l’EUDR: eliminar la desforestació associada als productes comercialitzats al mercat de la UE.

La proposta encara ha de ser aprovada pel Parlament Europeu i pel Consell abans d’entrar en vigor, i s’espera que el debat i l’adopció tinguin lloc abans que acabi l’any.

El període de transició ofereix un respir, però no una pausa. Ara és el moment d’enfortir les associacions amb els proveïdors, alinear els equips interns i posar a prova els sistemes, perquè quan comenci l’aplicació de la normativa, la teva empresa estigui preparada per liderar, no per reaccionar.

Victor Fabrega, Climate and Biodiversity Manager, Anthesis Group

Dar forma a tu hoja de ruta para el cumplimiento del EUDR

Moltes empreses poden sentir-se temptades a esperar que totes les peces (classificació de risc per país, orientació sectorial, el registre informàtic) encaixin.

Evita aquesta trampa:

• Les obligacions fonamentals ja estan en vigor (la llei està en vigor). El retard només afecta la data d’aplicació. La implicació amb els proveïdors, les auditories i el rastreig han de començar ara.
• La complexitat de la cadena de subministrament és real: recopilar coordenades geogràfiques, verificar historials d’ús del sòl, alinear productes posteriors portarà mesos (o anys). Com més a prop estigui l’organització del termini de compliment, més gran serà el cost i la disrupció.
• Els pioners se’n beneficiaran: les empreses que defineixin el seu proveïment ara construiran resiliència, evitaran veure’s pressionades pel compliment d’última hora i establiran l’estàndard per a una adquisició preparada per al futur.

Vuit accions per preparar-se

Aquesta regulació transformarà el funcionament de les cadenes de subministrament globals. Com a líder, pots reaccionar de manera reactiva i afanyar-te per complir amb la normativa, o liderar de manera proactiva, redissenyar la teva cadena de subministrament perquè sigui resilient i sostenible, i obtenir un avantatge competitiu.

1. Mobilitza’t ara i actua amb rapidesa. Les dates límit (30 de desembre de 2025 per a empreses grans/mitjanes; 30 de juny de 2026 per a micro/petites empreses) s’acosten. Construeix immediatament una alineació interna i plans de recursos.
2. Assumeix el lideratge. Tracta el compliment lliure de desforestació com una prioritat estratègica del negoci, no com una tasca de sostenibilitat marginal. Assigna un patrocini executiu i incorpora la rendició de comptes en els equips de compres, legals i ESG.
3. Consolida les dades de traçabilitat. Fes un mapa i mantén una base de dades actualitzada de l’origen geogràfic de totes les matèries primeres i productes rellevants, capturant informació de geolocalització i de proveïdors per complir amb els requisits de diligència deguda de l’EUDR.
4. Avalua i prioritza el risc de desforestació. Realitza avaluacions de risc espacial i de la cadena de subministrament per identificar àrees de proveïment d’alt risc, utilitzant fonts de dades verificades i eines geoespacials per guiar la participació i el seguiment de proveïdors.
5. Reforça la col·laboració amb proveïdors. Treballa directament amb els proveïdors —especialment petits productors i productors d’alt risc— per millorar la qualitat, precisió i accessibilitat de les dades de traçabilitat i legalitat.
6. Revisa i adapta els sistemes de diligència deguda. Assegura’t que els sistemes puguin adaptar-se als requisits canviants de l’EUDR, diferenciar segons la classificació de risc per país i integrar-se sense problemes amb els mecanismes d’auditoria i informes de TI.
7. Integra en l’estratègia central. Incorpora la traçabilitat, la gestió del risc de desforestació i la participació de proveïdors en les estratègies corporatives de sostenibilitat, ESG i proveïment responsable, vinculant el progrés als KPIs executius.
8. Aprofita bé la transició. Els períodes d’alleujament proposats per la UE i la implementació per fases ofereixen temps per preparar-se: utilitza aquest marge per provar sistemes, tancar bretxes de dades i enfortir la preparació dels proveïdors en lloc d’ajornar l’acció.

En navegar per les complexitats de l’EUDR i traduir aquest full de ruta en accions tangibles de compliment, no cal que ho facis sol. Els experts d’Anthesis estan preparats per guiar-te, des del mapatge d’exposicions i la construcció de sistemes de traçabilitat fins a l’enfortiment de la col·laboració amb proveïdors i la integració de la gestió del risc de desforestació en la teva estratègia empresarial.

Tant si la teva empresa està començant a avaluar la seva exposició com si està avançant cap a una traçabilitat completa, Anthesis pot ajudar-te a fer els següents passos amb claredat i confiança. Com a socis reconeguts d’implementació de la iniciativa Accountability Framework, Anthesis aporta les millors pràctiques globals, experiència tècnica i suport específic per a la indústria, adaptat als desafiaments i prioritats del teu negoci.

Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a aconseguir els teus objectius de sostenibilitat.

Contacta amb nosaltres

Sandra Garcia

Directora Natura i Ecosistema Urbà

Comparteix aquest article

• Comparteix a través de Linkedin
• Comparteix a través de Facebook
• Comparteix a través de X
• Comparteix per correu electrònic

Els municipis espanyols fa anys que planifiquen la seva acció climàtica a través d’instruments com els PAESC, els Plans de Mobilitat Urbana, l’Agenda Urbana o els Plans de Transició Energètica. Tanmateix, després de la planificació arriba el gran repte: com finançar les accions necessàries per assolir els objectius de reducció d’emissions i adaptació al canvi climàtic el 2030.

En aquest context, alguns municipis han fet un pas més i han desenvolupat el seu Acord Climàtic, un instrument que connecta els compromisos locals amb l’arquitectura global del clima. Aquest enfocament permet traduir l’acció climàtica en llenguatge financer, mitjançant l’elaboració de plans d’inversió climàtica que identifiquen recursos públics i privats, quantifiquen les inversions amb impacte en la neutralitat i, en alguns casos, avancen cap a l’elaboració de pressupostos climàtics.

Aquests plans suposen un avenç decisiu: integren la visió de la neutralitat climàtica en tota la inversió municipal i generen les condicions necessàries per mobilitzar capital privat i aliances estratègiques que accelerin la transició.

Claus per mobilitzar el finançament climàtic en la transició municipal

1. Diagnòstic i planificació integradora

El finançament climàtic ha de basar-se en una visió sistèmica. Els Acords Climàtics locals constitueixen el marc idoni per alinear tota la planificació municipal amb un escenari de futur clar i mesurable, i per vincular les polítiques locals amb els compromisos internacionals de mitigació i resiliència.

2. Identificació de projectes finançables

No todos los proyectos son igualmente atractivos para la inversión. Es clave priorizar aquellNo tots els projectes són igualment atractius per a la inversió. És clau prioritzar aquells que:

• Tinguin un impacte climàtic mesurable (reducció d’emissions o augment de la resiliència).
• Siguin tècnicament viables i econòmicament sostenibles.
• Estiguin alineats amb els criteris de la taxonomia europea i els fons climàtics existents.

Disposar d’un portafoli de projectes madurs i ben definits augmenta les possibilitats d’èxit en convocatòries i facilita l’entrada de capital privat. 

3. Coneixement i accés als instruments de finançament

L’ecosistema de finançament climàtic és ampli i canviant. A nivell europeu i nacional existeixen múltiples fonts (fons estructurals, LIFE, Next Generation EU, bancs de desenvolupament, bons verds o blended finance) que poden combinar-se de manera innovadora per cobrir diferents fases del cicle d’inversió.

4. Enfortiment de la capacitat tècnica

Molts municipis no disposen de personal o experiència per dissenyar projectes finançables. Enfortir la capacitat tècnica i administrativa, establir aliances amb universitats, agències i consultores i participar en xarxes d’aprenentatge entre ciutats resulta essencial per captar i gestionar recursos amb eficàcia.

5. Impuls de la col·laboració públic-privada

La transició climàtica només serà possible si es mobilitza el conjunt d’actors. Els models de col·laboració públic-privada (PPP) permeten compartir riscos, atreure innovació i generar confiança en el mercat. La creació de consorcis, fons d’inversió urbana o contractes de rendiment energètic són exemples d’instruments que estan demostrant la seva eficàcia en el finançament de la transició verda.

6. Comunicació i participació ciutadana 

Involucrar la ciutadania no només reforça la legitimitat de les polítiques, sinó que pot obrir noves vies de finançament a través d’iniciatives col·lectives o comunitàries, com les comunitats energètiques locals o els bons ciutadans.

Des d’Anthesis, impulsem l’acció climàtica local

A Anthesis acompanyem els municipis en el desenvolupament d’estratègies de finançament climàtic que integrin la col·laboració públic-privada i alineïn els pressupostos amb els objectius de neutralitat.

Ajudem a:

• Dissenyar i posar en marxa plans d’inversió climàtica.
• Alinear el pressupost municipal amb l’acció climàtica (“pressupostos verds”).
• Definir mecanismes de col·laboració i governança que canalitzin la inversió cap a projectes transformadors.

Becky Willan

CEO de Given (part d'Anthesis)

Close

Becky Willan

View full profile

Descarrega l’informe “La bretxa de propòsit”

Comparteix aquest informe

• Comparteix a través de Linkedin
• Comparteix a través de Facebook
• Comparteix a través de X
• Comparteix per correu electrònic

Després d’anys d’avenços, la bretxa de propòsit ha tornat.

La nostra investigació revela que el 61 % de les persones afirmen que les accions de la seva empresa no coincideixen amb les seves declaracions de propòsit. Un increment respecte al 52 % que es va registrar el 2024. Per primera vegada des que vam començar aquesta investigació el 2022, la bretxa de propòsit s’està ampliant.

A mesura que augmenten les pressions externes, moltes organitzacions estan retrocedint en les seves iniciatives guiades pel propòsit.

Però no totes. Una minoria creixent està redoblant esforços, integrant el propòsit en la seva cultura i les seves operacions. La proporció d’empleats que perceben una alineació total al voltant del propòsit ha augmentat del 22 % al 35 %. Aquestes organitzacions no només estan sobrevivint, sinó que estan superant les altres. I tenim les xifres que ho demostren.

Aquest informe mostra on prospera el propòsit, on està fallant i com els equips poden aprendre dels líders en propòsit per convertir-lo en un avantatge estratègic.

Considera això: el 91 % dels empleats diu que el propòsit és important. Tanmateix, només el 7% de les organitzacions l’estan implementant bé.

La teva és una d’elles? O ha arribat el moment de tancar la bretxa?

Tatiana Garcia

Manager de Cadena de Subministrament

Aida Ortiz

Experta en EcoVadis

Continguts

• Claus essencials
• Bones pràctiques
• Com pot ajudar Anthesis
• Contacta'ns

Comparteix aquest article

• Comparteix a través de Linkedin
• Comparteix a través de Facebook
• Comparteix a través de X
• Comparteix per correu electrònic

El passat 18 de setembre, Anthesis va reunir en un webinar expertes en sostenibilitat i representants de Virospack i Juan Valdez, empreses líders en els seus sectors, per conversar sobre com les cadenes de subministrament poden convertir-se en motors de resiliència i competitivitat. A través d’experiències reals, es van abordar els reptes i oportunitats que estan transformant la gestió de compres en una palanca de valor sostenible.

En aquest article, hem resumit els principals aprenentatges perquè altres organitzacions puguin seguir el seu exemple.

Claus per a una cadena de subministrament sostenible i resilient

En un entorn global cada cop més incert, la resiliència empresarial comença en la cadena de subministrament. Les empreses que integren criteris de sostenibilitat en els seus processos de compra estan millor preparades per afrontar disrupcions, adaptar-se al canvi i mantenir la seva competitivitat.

Tanmateix, què cal tenir en compte a l’hora d’avançar en sostenibilitat amb la cadena de subministrament?

• Evolució del rol de compres. Les àrees de compres han deixat de centrar-se exclusivament en el cost i la qualitat. Avui dia integren criteris d’impacte social i ambiental. Aquesta transformació implica una major col·laboració en sostenibilitat i una redefinició dels processos interns.
• Proximitat amb els proveïdors com a motor de canvi. La confiança i el diàleg són essencials per aconseguir canvis reals i duradors, especialment amb proveïdors petits i de proximitat. Cal forjar una relació propera que permeti co-crear solucions i entendre també quins són els desafiaments que tenen per davant.
• Mesura i traçabilitat. Eines com Ecovadis i l’anàlisi de Materialitat permeten prendre decisions basades en la identificació de riscos i oportunitats, establir metes i prioritzar accions, sent una via per transformar relacions en aliances. És vital entendre què funciona i què no al llarg del nostre procés.
• Metes progressives i realistes. Els grans objectius s’assoleixen amb metes petites i assolibles, facilitant la implementació, el compromís dels equips i incrementant així el camí cap al canvi estructural.
• Formació i conscienciació interna. La sostenibilitat ha de ser entesa i viscuda per tota l’organització com a base del canvi; des de l’operari fins a la direcció. Cal formar els treballadors i els proveïdors perquè entenguin per què la sostenibilitat és important, i com s’ha d’aplicar a l’organització.
• Estratègies adaptades a cada sector. Cada indústria té reptes i oportunitats en sostenibilitat únics, responent a les particularitats de la cadena de valor. S’ha de personalitzar l’estratègia de compres responsables i sostenibles, en base a les particularitats sectorials, a més de pensar en solucions a mida que responguin als escenaris propis de la indústria i dels propis proveïdors.
• Compromís des de la direcció. El lideratge és clau per impulsar la transformació. Quan la sostenibilitat està integrada en l’estratègia corporativa i recolzada per la direcció, es converteix en un avantatge competitiu real. Sense la confiança i el compromís dels càrrecs directius, l’empresa no podrà anar gaire lluny.

Bones pràctiques

Gràcies a les aportacions de les expertes d’Anthesis, Virospack i Juan Valdez, s’han definit tres grans aprenentatges i bones pràctiques que poden servir de guia a les organitzacions interessades a treballar de manera més sostenible amb la seva cadena de subministrament:

• Incorporació en el CORE del negoci de compromisos de compres amb criteris associats al triple impacte (ESG) en les polítiques, processos i contractacions.

“Només quan està realment incorporat dins del core del negoci és possible que això tingui un impacte en la manera com es fan els negocis, tant cap enrere amb tota la nostra cadena de proveïment, com cap endavant també amb els productes que comercialitzem.”

Maria Camila López (Juan Valdez) 

• Implementació i integració de criteris ESG ambientals, socials i de governança dins de la funció de compres, no es tracta només de disposar d’un sistema d’homologació de proveïdors, sinó de canviar la manera d’abordar les relacions i requeriments amb aquests.
• Col·laboració i acompanyament integral als proveïdors per millorar la sostenibilitat, impulsant la transparència i donant suport en l’obtenció de certificacions o avaluacions de sostenibilitat com Ecovadis. Es pot treballar conjuntament en la promoció d’iniciatives com l’ús d’etiquetes ecològiques i la reducció d’envasos, per exemple, millorant així la petjada hídrica dels nostres productes. 

“No deixem d’impulsar els aspectes ESG, perquè si no, no aconseguirem assolir aquella excel·lència que aporta la sostenibilitat i que aporta molt de valor a aquell producte o servei que estàs venent.“

Maria Roig (Virospack) 

La trobada va deixar clar que construir cadenes de subministrament sostenibles no és només una qüestió de responsabilitat corporativa, sinó una estratègia clau per enfortir la resiliència empresarial. Les experiències compartides evidencien que el canvi és possible quan es combina compromís, mesura i col·laboració.

Per avançar en aquest camí, les empreses han de mesurar impactes i riscos, formar i sensibilitzar internament, dissenyar estratègies sectorials, establir metes progressives i objectius assolibles i involucrar la direcció, el lideratge ha de ser el motor de la transformació sostenible.

La sostenibilitat en la cadena de subministrament no és una destinació, sinó un procés continu que exigeix visió, compromís i acció.

Com pot ajudar Anthesis?

El cor d’una empresa veritablement sostenible resideix en la seva cadena de subministrament. Per protegir els ecosistemes naturals i salvaguardar els mitjans de vida i el benestar de les persones arreu del món, és essencial invertir en cadenes de subministrament responsables i resilients.

Tanmateix, la complexitat d’aquestes xarxes i el panorama global actual dificulten que les empreses comprenguin amb claredat com els riscos i oportunitats que travessen sectors, regions i temàtiques impacten realment en el seu negoci. A més, suposa un repte saber com prioritzar, planificar i implementar les eines necessàries per identificar, mitigar, reportar i generar un impacte positiu.

A Anthesis, comptem amb un equip d’experts en sostenibilitat que ajuda a integrar la sostenibilitat en els processos d’abastament i producció. Amb això, les empreses no només gestionen i redueixen riscos, sinó que també compleixen amb les normatives locals i internacionals, enforteixen i protegeixen la seva reputació i generen avantatges competitives que impulsen l’èxit empresarial a llarg termini en un món complex i en constant transformació.